jueves, 26 de enero de 2012

Influencies de Hamlet en el món musical

A la música clàssica també hi ha arribat l’influencia de Hamlet. Nikolai Nedtner va compondre una melodia titulada La cançó d’Ofèlia. Es basa en el moment en que Ofèlia perd la cordura.
Alguns grups musicals han gravat cançons basades en Hamlet i altres hi fan referencia. Començarem amb les cançons que tracten el tema.
Abneney Park-Dear Ophelia
Abney Park, un grup de música steampunk, va gravar aquesta cançó on la veu narrativa és Hamlet i se disculpa a Ofèlia pel que li ha fet i explica la seva història.
<<Dear Ophelia, I love you dear
I'm sorry that I haven't been here
Dear Ophelia, you know I'm hurt
It's been two whole months since he was laid in the dirt

Dear Ophelia I'm sorry that I lied
I really do mean to make you my bride
When I get through this all, I'll treat you well
I'm sorry I'm making your life a hell

Dear Ophelia, your father thinks I'm mad
If truth be known, I think he'd be not glad
If my dear Ophelia
we were to wed
And I took you to our wedding bed

Dear Ophelia, I know that he is dead
But what he told me last night lays on me like lead
In the orchard he lay sleeping, that's why he didn't hear
His brother crept up, and poured poison in his ear>>
<<Estimada Ofèlia, t’estim estimada
em sap greu el que he fet aquí.
Estimada Ofèlia, tu saps que estic ferit
ha estat dos mesos sencers des que ell va posar en la brutor
Estimada Ofèlia, em sap greu haver-te mentit
realment es olia fer la meva esposa.
Quant vaig agafar tot això, et volia tractar bé
em sap greu estar fent de la teva vida un infern.
Estimada Ofèlia, el teu pare se pensa que estic boig
si es veritat, crec que ell no ha estat orgullós.
Si, estimada meva Ofèlia, nosaltres estiguéssim casats
i t’hagués prés en el nostre llit de bodes .
Estimada Ofèlia, sé que ell és mort
Però el que ell me va contar la nit passada, em culpa com plom.
En l’hort ell dormia, aquí el perquè no va sentir
el seu germà acostar-se silenciosament, i posar verí en la seva orella.>>

Tierra Santa-Hamlet
Tierra Santa, una banda de metal tracta temes mitològics i literaris, també li va dedicar una cançó a l’obra. En cap moment es menciona el nom de Hamlet, excepte al títol, però conta la seva història.
<<Mira la noche, como cae la niebla
y un miedo oculto se apodera de ti
en la muralla vaga un alma en pena
por la traición que le llevó a morir
Es el espectro de su padre
al que su hermano asesinó
pidiendo al hijo la venganza
que hará lavar su honor
Se finge loco y en su mente oculta
un odio eterno hacia su madre y su rey
bajo la pena esconde la vergüenza
que el luto de su padre clama en él
Ahora su rey quiere matarle
ha descubierto la traición
pero él burlando a su verdugo
ha liberado su prisión

Él
ha de esperar
hasta el final
para vengarse por ti (x2)

Llegó el final, se acerca la venganza
su brazo en duelo por su padre hablará
la ira justa de un castigo errante
que abrió la herida que hoy se ha de cerrar

Tan sólo es dulce la venganza
si no llega su final
porque acabar esta locura
es la ira alimentar

Él
ha de esperar
hasta el final
para vengarse por ti (x2) >>
Després hi ha els grups que pel nom utilitzen referències a Hamlet. Per aquest cas podem trobar-hi la banda  de heavy metal Hamlet i la de música neoclàssica Ophelia’s dream.
EL grup Hamlet, de l’obra de Shakespeare, només en té el nom. Decidiren posar-li perquè un antic baterista es va presentar a un assaig amb un llibre de Hamlet. Les seves cançons tracten temes de denuncia social.
Ophelia’s dream es un grup de música neoclassica amb influencia gòtica. Moltes cançons són instrumentals.
També un videoclip fa una referència a l’escena de la mort d’Ofèlia. És el de la canço “Where the wild roses grow”, de Nick Cave & The Bad Seeds amb Lylie Minogue. La cançó no té res que veure amb Hamlet. Relata l’assassinat d’una al·lota en mans de la seva recent parella, colpejant-la amb una pedra, al costat d’un riu. El vídeo ens mostra a la jove en el riu, en una ambientació i posició que ens recorda a l’Ofèlia que va retratar Millais.
Pel que es refereix a portades d’àlbums, n’hi ha una en que més que una referencia, es basa un poc en la mort d’Ofèlia. La portada del CD Oceanborn, de Nightwish. A més d’un paisatge fantasiós, hi veiem una al·lota vestida de blanc, surant en l’aigua. La posició recorda vagament a l’Ofèlia de Millais.

Escrit per na Francisca C. V. amb la col·laboració de Miquel C. N. per la part del grup musical Hamlet.

El complexe d'Edip a Hamlet.

El terme establert per Freud defineix un estat on el subjecte desenvolupa inconscientment sentiment hostils cap la seu progenitor basats amb el desig sexual, també inconscient, d'aquest cap la seva mare. Es veu al pare com un rival al qual desitges matar per poder complir els teus desitjos. Froid aplica la seva teoria de personalitat, que demostra la importància de la sexualitat en el desenvolupament psicològic de les persones, a l'obra de SHAKESPEARE, donant així peu a comparar-la amb la tragèdia clàssica de Sófocles Edip rei que Froid utilitza com a referència per explicar la seva teoria sobre el complexe d'Edip. Hamlet, que veu el món corrupte i cruel, viu obsessionat per la mort del seu pare i la sensualitat de la seva mare, determinants que confirmen els seus sentiments. El príncep deprecia la seva mare, a qui dedica les paraules més sensuals de l'obra , com a objecta del seu desig i al seu pare com la gelosia. L'encarnació d'aquests dos sentiments és Claudi, qui Hamlet odia durant tota l'obra i qui és objecte de la seva venjança. Igualment, el protagonista en el seu interior no por culpar-lo per cometre el mateix crim que ell mateix voldria realitzar. Encara que la relació amb la seva mare no arribi mai a ser incestuosa, molts d'autors sostenen que és potencialment incestuosa, Hamlet viuria obsessionat també per l'incest, ell mateix hauria de posar-se els seus límits. Si aquesta interpretació fos certa, inconscient o conscientment, SHAKESPEARE seria pioner en tratar un terme al qual encara li quedarien quatre segles per ser definit, suposa una suma als diferent temes que l'obra tracta com la vida i la mort o els diferents conflictes morals que es defineixen al llarg de la trama.
Escrit per en Miquel C. N.

William Shakespeare i el seu conteste històric.

Per comprendre una obra literària en profunditat i poder interpretar-la més enllà d'una simple lectura superficial sempre ajuda conèixer el context històric i cultural on va nexe. Shakespeare va viure en una època on el teatre gaudia d'una expansió considerable convertint-se en un entreteniment de masses. A més, va adquirir noves característiques fruit dels nous avanços científics duit a terme durant el període isabelí. El teatre, al igual que la cultura, entrava en l'època moderna. Aquesta corrent d'enorme efervescència i canvis en el món del teatre s'anomena teatre isabelí i és en aquest conteste on el considerat per molts el més gran escriptor literari de tots els temps va crear Hamlet, i més important, va iniciar la seva representació en diferent teatres de Gran Bretanya.

El teatre isabelí (1558-1625) fa referència a les obres dramàtiques escrites i interpretades durant el regnat d'Isabel I. S'inspira en el model de teatre italià, que a l'hora s'inspira en els models clàssics de Grècia i Roma. Així doncs, s'impulsaren models grecollatins com la comèdia i la tragèdia que inspiraren nous temes a tractar en les obres de l'època. Els personatges teatrals del model britànic es veren dotats de més realisme, els autors començaren a donar més importància al text i el seu missatge que a la vestimenta i el decorat.

Al segle XVIII Anglaterra superà les dures crisis econòmiques i demogràfiques precedents i inicià un període d'expansió colonial i econòmica que la convertí en primera potència mundial. Abundava la prosperitat material i començà a destacar en quasi tots els àmbits culturals.

Batiat el 26 d'abril de 1564, Shakespeare suposadament va rebre estudis primaris en l'escola local de la Stantford, la seva ciutat natal. Allà s'educaria en gramàtica i literatura llatina, va ser coneixedor de les obres d'Esopo, Virgili i Ovidi. Als 18 anys es casà amb Anne Hathaway, amb que va tenir tres fills. Al 1592 l'autor ja vivia a Londres guanyat-se la vida com a dramaturg de cert reconeixement. L'any 1592 el seu fill Hamnet d'onze anys mor, segons varis autors aquest fet pogué ser decisiu a l'hora d'inspirar-se per escriure Hamlet, que és una reeinscripció modificada per SHAKESPEARE d'una llegenda del segle XII recollida per l'historiador Saxo Grammaticus  en la seva obra Historia Danicae, 1514.
Escrit per en Miquel C. N.