El complexe d'Edip a Hamlet.

El terme establert per Freud defineix un estat on el subjecte desenvolupa inconscientment sentiment hostils cap la seu progenitor basats amb el desig sexual, també inconscient, d'aquest cap la seva mare. Es veu al pare com un rival al qual desitges matar per poder complir els teus desitjos. Froid aplica la seva teoria de personalitat, que demostra la importància de la sexualitat en el desenvolupament psicològic de les persones, a l'obra de SHAKESPEARE, donant així peu a comparar-la amb la tragèdia clàssica de Sófocles Edip rei que Froid utilitza com a referència per explicar la seva teoria sobre el complexe d'Edip. Hamlet, que veu el món corrupte i cruel, viu obsessionat per la mort del seu pare i la sensualitat de la seva mare, determinants que confirmen els seus sentiments. El príncep deprecia la seva mare, a qui dedica les paraules més sensuals de l'obra , com a objecta del seu desig i al seu pare com la gelosia. L'encarnació d'aquests dos sentiments és Claudi, qui Hamlet odia durant tota l'obra i qui és objecte de la seva venjança. Igualment, el protagonista en el seu interior no por culpar-lo per cometre el mateix crim que ell mateix voldria realitzar. Encara que la relació amb la seva mare no arribi mai a ser incestuosa, molts d'autors sostenen que és potencialment incestuosa, Hamlet viuria obsessionat també per l'incest, ell mateix hauria de posar-se els seus límits. Si aquesta interpretació fos certa, inconscient o conscientment, SHAKESPEARE seria pioner en tratar un terme al qual encara li quedarien quatre segles per ser definit, suposa una suma als diferent temes que l'obra tracta com la vida i la mort o els diferents conflictes morals que es defineixen al llarg de la trama.
Escrit per en Miquel C. N.