Les referències literàries estan molt
centrades en el personatge d’Ofèlia. Probablement, sigui el que hagi tingut més
repercussió.
Algunes novel·les hi ha fet alguna referencia,
com Els germans Karamazov, de
Dostoevsky. En un capítol, descriu a una bella al·lota que es va suïcidar llançant-se
a un riu, tenint una mort similar a Ofèlia.
En canvi, ha servit a altres d’inspiració per
les seves novel·les. Per exemple, Lisa Fiedler ha escrit Dating Hamlet, a on es conta la part d’Ofèlia de la història de
Hamlet. Rebecca Reisert, a la seva novel·la Ophelia’s
Revenge, explica l’historia de Hamlet a partir del punt de vista d’Ofèlia,
afegint-hi una conspiració per matar la reina. També des del punt de vista de
la jove relata la novel·la Ophelia,
de Lisa Klein.
En el camp poètic també ha tingut repercussió.
Arthur Rimbaud va escriure el següent poema basant-se en la mort d’Ofèlia. El
poema està en castellà degut a que no l’he trobat en català i no m’atrevia a traduir-lo,
ja que no soc bona traduint poemes.
<<I
En las aguas profundas que acunan las estrellas,
blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,
flota tan lentamente, recostada en sus velos...
cuando tocan a muerte en el bosque lejano.
Hace ya miles de años que la pálida Ofelia
pasa, fantasma blanco por el gran río negro;
más de mil años ya que su suave locura
murmura su tonada en el aire nocturno.
El viento, cual corola, sus senos acaricia
y despliega, acunado, su velamen azul;
los sauces temblorosos lloran contra sus hombros
y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.
Los rizados nenúfares suspiran a su lado,
mientras ella despierta, en el dormido aliso,
un nido del que surge un mínimo temblor...
y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.
II
¡Oh tristísima Ofelia, bella
como la nieve,
muerta cuando eras niña, llevada por el río!
Y es que los fríos vientos que caen de Noruega
te habían susurrado la adusta libertad.
Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,
en tu mente traspuesta metió voces extrañas;
y es que tu corazón escuchaba el lamento
de la Naturaleza –son de árboles y noches.
Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo
rompió tu corazón manso y tierno de niña;
y es que un día de abril, un bello infante pálido,
un loco miserioso, a tus pies se sentó.
Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .
Te fundías en él como nieve en el fuego;
tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.
–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.
III
Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.>>
El poeta àngles T. S. Eliot, en la seva obra
magna La terra Baldía, fa bastantes
al·lusions a la mort d’Ofèlia.
El poeta Richard Brauthigan va escriure un
poema sobre una hipotètica violació d’Ofèlia. Ens mostra una mort diferent a la
que descriu Gertrudis a l’obra.
La violació d’Ofèlia
<<Quan la traieren, tenia la roba escampada i era com una sirena:
llavors entonava fragments de cançons oblidades, la dolça Ofèlia baixava pel
riu mentre deixava enrere còdols obscurs, es topà amb un malvat pescador que
vestia robes sense infantesa, i la donzella surava com una església d’abril
sota la seva ombra; el malvat pescador dels nostres somnis caminà dins del riu,
agafà la pobra noia boja, la portà a la gespa alta, la matà d’una sacsejada, la
tornà al riu i llavors Laertes exclamà: -Ai las, s’ha ofegat! Massa aigua
teniu, pobra Ofèlia!>>
Escrit per Francisca C. V.
Escrit per Francisca C. V.
No hay comentarios:
Publicar un comentario